Sardanes

Wednesday, January 02, 2008

La dansa mes bonica de totes les que es fan i es desfan.

Sardanista? Doncs sí senyor. Vaig ser-ho durant més de 10 anys. Envoltat de vells? No pas, envoltat de jovent "la colla".

Per als profans això pot semblar-vos força estrany, fins-i-tot per a algú de Catalunya (quines coses té aquest país), però deixeu-me que us en faci 5 cèntims d'una forma molt genèrica.

Vaig ballar sardanes de Concurs, que vé a ser quelcom així com competir ballant sardanes. Hi ha divisions com les pot haber-hi a qualsevol esport, si fem el símil amb el futbol, podríem dir el següent :

Primera divisió -> Bàsic d'honor A.
Segona divisió -> Bàsic d'honor B.
Terceres divisions -> Provincials.

Partits importants -> Concursos bàsics.
Partits amistosos -> Concurs Lliures.
Partits de "patxanga" -> Concurs de colles improvisades.

Doncs bé, entrant com a infantil, vaig passar per la colla juvenil abans d'entrar a la colla gran, "l'Amunt i crits", colla de Terrassa que es mantenia i competia habitualment al "Bàsic d'honor B", tot i que en una temporada vam pujar al "Bàsic d'honor A", categoria que varem perdre la temporada següent.

Per als profans i per a que us en feu una idea, la sardana, bàsicament es un ball molt cansat, tant que si el voleu ballar bé, l'acabareu amb la llengua fora. Això sí, si voleu que el "jurat" que us està clasificant us dongui una bona punctuació, haureu de fer com si res, heu de riure, fer bona cara i amagar el cansanci. Si voleu saber el mal que sent un sardanista, poseu-vos un rellotge al davant durant 10 minuts mentre aguanteu els braços en creu (si a la primera vegada arriveu als 5 minuts us fel.licito). Ara, també podeu fer com els iaios que veureu a les places majors en dies de costellada i ballar la sardana com si estiguessiu penjant la bogada al terrat.

Doncs sí, erem una colla de joves "freakies" que ballaba sardanes a quasi tots els pobles de Catalunya en concursos de colles sardanistes el diumenge pel matí i assajavem 4 hores a la setmana per fer un bon paper a les places.

De tant en tant algú agafava una càmera de fer fotos i després les repartía, aquestes son les que jo guardo. Aquí us les penjo per si algú vol bajar-se-les.